Pel que fa a la incidència, fins al 25% de la població general segons les diferents estadístiques està afectada i un 4-5% de la població patirien quadres severs d’aquesta malaltia.
El diagnòstic es realitza mitjançant una prova anomenada polisomnografia que consisteix en monitoritzar mitjançant dispositius especials diverses variables durant el període de son.
Pel que fa al tractament, el primer nivell d’actuació consisteix a perdre pes -en cas que aquest sigui excessiu-, eliminar la ingesta d’alcohol i tabac així com evitar menjars copiosos abans del son.
El segon nivell d’actuació, sol ser l’anomenat CPAP (continuous positive airway pressure). Consisteix en una màscara, connectada mitjançant uns tubs a una màquina que subministra de manera contínua oxigen amb alta pressió al pacient.
Els pacients en general toleren molt malament el fet d’haver d’estar connectats de per vida cada nit a una màscara incòmoda i a una màquina que fa soroll.
També pot tractar-se, després d’un estudi de la seva indicació, amb un dispositiu dental de resina rígida, semblant a un protector bucal esportiu, que recol·loca la mandíbula en una posició avançada contribuint a l’obertura de la via aèria.
S’ha demostrat clínicament que aquests dispositius són realment eficaços per eliminar els símptomes de l’apnea del son en les seves primeres fases suprimint també els roncs.
En darrer nivell d’actuació per als casos més greus, seria la cirurgia ortognàtica. L’avanç de maxil·lar, mandíbula o tots dos, permet augmentar notablement el diàmetre i el volum de la via aèria (la gola), permetent que els pacients puguin abandonar l’ús del CPAP.